El ministre va plantejar als senadors tres grans consensos per a esta legislatura, amb l'objectiu de “accelerar l'adopció de tecnologies d'avantguarda apalancándonos en els avantatges i fortaleses amb les quals ja explica Espanya, desenvolupar les potencialitats de la Intel·ligència Artificial per a impulsar l'activitat econòmica i la qualitat dels servicis públics, i fer-ho tot garantint l'ús ètic d'estes tecnologies innovadores, promovent un gran acord social sobre els límits que ha de fixar-se al que fan les màquines i al que correspon als humans”.
Primer consens: reforç de les capacitats tecnològiques
En el marc del primer consens, orientat a reforçar les capacitats tecnològiques del país, Escrivá ha destacat que ja s'han donat els primers passos per a crear de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), una Entitat Pública Empresarial que permetrà agrupar en un vehicle àgil la inversió pública en sectors tecnològics d'avantguarda, que ara es troba repartida en diferents organismes, propiciant així sinergies i una unitat de propòsit i acció en àmbits on la competència internacional és molt intensa i la velocitat de canvi extremadament ràpida. “Avancem així en el reforç de la sobirania tecnològica estratègica, crucial quan parlem de sectors crítics per a l'economia o la seguretat”, ha explicat el ministre, que ha afegit que la SETT comptarà amb equips especialitzats tant en inversions com en tecnologia, tindrà la capacitat d'analitzar tendències i actuar així de forma adaptable i flexible, i propiciarà la col·laboració públic-privada.
Durant la seua intervenció sobre este primer consens, Escrivá ha emfatitzat, a més, les fortaleses amb les quals explica Espanya per a aconseguir convertir-se en l'hub de connectivitat de referència per al Sud d'Europa, atraient infraestructures clau com els Centres de Processament de Dades (CPD): “Som líders europeus en connectivitat, amb el 100% de la població amb possibilitat d'accés a la banda ampla ultrarrápida per fibra o per satèl·lit; estem accelerant el desplegament del 5G, i a més comptem amb condicions excepcionals de posicionament geogràfic, clima i producció d'energies renovables. Sumarem a tot açò un nou marc regulatori que afavorisca la instal·lació sostenible de CPD, per a assegurar-nos que estes infraestructures que requerixen un important ús d'energia i aigua s'instal·len amb totes les garanties mediambientals”.
Segon consens: impuls de la IA i el seu ús ètic
Quant al segon consens, relatiu a l'impuls de la IA i del seu ús ètic, José Luis Escrivá ha subratllat que esta tecnologia està propiciant “enormes guanys de productivitat, fins i tot en sectors que fins ara no s'havien vist afectats d'una forma tan intensa per les revolucions tecnològiques anteriors, com el sector servicis”. El Govern orientarà la seua acció en este camp a afavorir el desenvolupament i aprofitament dels beneficis d'esta tecnologia tant en l'economia general com en la prestació de servicis públics.
Este propòsit es concretarà en l'actuació sobre tres palanques: l'impuls de les capacitats de supercomputación, a partir del treball d'institucions de referència internacional com el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación; la posada en marxa durant enguany d'un gran model de llenguatge fundacional en castellà i llengües cooficials perquè empreses i institucions puguen desenvolupar aplicacions més potents i eficaces; i el foment del capital humà, proporcionant finançament a les diferents iniciatives d'investigació i de suport als investigadors (ja s'han aportat més de 600 milions d'euros en accions de R+D i d'atracció i retenció de talent) i propiciant sinergies entre les diferents institucions que treballen en ciència i tecnologia d'avantguarda.
Les actuacions sobre estes tres palanques busquen resultats d'impacte en quatre àrees. La primera d'elles és l'aplicació industrial de la IA, “amb especial atenció a les pimes i autònoms, que no tenen tantes facilitats com les grans empreses a l'hora d'incorporar la IA als seus processos, i que a més poden beneficiar-se especialment de l'ús d'esta tecnologia per a guanyar productivitat”, ha dit el ministre. En este sentit, Escrivá ha destacat iniciatives com el Joc Digital, amb 3.000 milions d'euros a la disposició de les empreses per a impulsar la seua transformació digital i que va a orientar la seua futura convocatòria a les solucions de IA, i la posada en marxa d'un programa de 300 milions d'euros per a acompanyar a les pimes en el redissenye de les seues tecnologies de dades i IA.
La segona àrea amb resultats d'impacte serà el sector públic i la seua transformació, posant en valor les dades amb els quals expliquen les administracions per a generar “projectes pilot, que puguen ser escalats en cas de ser reeixits, que milloren l'atenció als ciutadans”, ha dit el ministre. Una tercera àrea serà la ciberseguretat, amb la remissió d'una llei a les Corts que aborde de forma integral esta matèria crucial abans que acabe l'any. I la quarta àrea és la governança de la IA, per al que -ha dit Escrivá- “el Govern vol obrir un debat que implique a tota la societat, en el qual entre tots fixem els límits entre el que pot assignar-se a les màquines i el que ha de reservar-se per als humans”. En esta matèria, l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) liderarà eixe procés de cerca de consensos durant els pròxims mesos, “constituint-se en un centre de pensament sobre esta tecnologia d'avantguarda; serà la intel·ligència de la Intel·ligència Artificial”, ha resumit Escrivá.
Tercer consens: transformació de l'Administració
El ministre ha dedicat també una part de la seua intervenció al tercer consens que planteja per a la legislatura: la modernització de l'Administració Pública. Ha explicat que l'actuació del Govern en este camp se centrarà en el reforç de la qualitat dels servicis públics amb la incorporació de les tecnologies d'avantguarda però, sobretot, amb un replantejament de la política de recursos humans que propicie la captació de talent, el redissenye de les carreres professionals per a fer-les més atractives per als empleats públics i més ajustades a les necessitats de la societat, l'eliminació de la taxa de reposició i la seua substitució per un model de gestió previsional de plantilles i l'impuls de la transparència i dels mecanismes de govern obert. En tot cas, Escrivá s'ha compromès a aprofundir en este tercer consens durant la seua compareixença davant la Comissió de Funció Pública del Senat, dins de dos setmanes.
Font original de la notícia
(Portal MINECO)
