El ministro planteó a los senadores tres grandes consensos para esta legislatura, con el objetivo de “acelerar la adopción de tecnologías de vanguardia apalancándonos en las ventajas y fortalezas con las que ya cuenta España, desarrollar las potencialidades de la Inteligencia Artificial para impulsar la actividad económica y la calidad de los servicios públicos, y hacerlo todo garantizando el uso ético de estas tecnologías innovadoras, promoviendo un gran acuerdo social sobre los límites que ha de fijarse a lo que hacen las máquinas y a lo que corresponde a los humanos”.
Primer consens: reforç de les capacitats tecnològiques
En el marco del primer consenso, orientado a reforzar las capacidades tecnológicas del país, Escrivá ha destacado que ya se han dado los primeros pasos para crear de la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT), una Entidad Pública Empresarial que permitirá agrupar en un vehículo ágil la inversión pública en sectores tecnológicos de vanguardia, que ahora se encuentra repartida en distintos organismos, propiciando así sinergias y una unidad de propósito y acción en ámbitos donde la competencia internacional es muy intensa y la velocidad de cambio extremadamente rápida. “Avanzamos así en el refuerzo de la soberanía tecnológica estratégica, crucial cuando hablamos de sectores críticos para la economía o la seguridad”, ha explicado el ministro, que ha añadido que la SETT contará con equipos especializados tanto en inversiones como en tecnología, tendrá la capacidad de analizar tendencias y actuar así de forma adaptable y flexible, y propiciará la colaboración público-privada.
Durant la seua intervenció sobre este primer consens, Escrivá ha emfatitzat, a més, les fortaleses amb les quals explica Espanya per a aconseguir convertir-se en l'hub de connectivitat de referència per al Sud d'Europa, atraient infraestructures clau com els Centres de Processament de Dades (CPD): “Som líders europeus en connectivitat, amb el 100% de la població amb possibilitat d'accés a la banda ampla ultrarrápida per fibra o per satèl·lit; estem accelerant el desplegament del 5G, i a més comptem amb condicions excepcionals de posicionament geogràfic, clima i producció d'energies renovables. Sumarem a tot açò un nou marc regulatori que afavorisca la instal·lació sostenible de CPD, per a assegurar-nos que estes infraestructures que requerixen un important ús d'energia i aigua s'instal·len amb totes les garanties mediambientals”.
Segon consens: impuls de la IA i el seu ús ètic
Quant al segon consens, relatiu a l'impuls de la IA i del seu ús ètic, José Luis Escrivá ha subratllat que esta tecnologia està propiciant “enormes guanys de productivitat, fins i tot en sectors que fins ara no s'havien vist afectats d'una forma tan intensa per les revolucions tecnològiques anteriors, com el sector servicis”. El Govern orientarà la seua acció en este camp a afavorir el desenvolupament i aprofitament dels beneficis d'esta tecnologia tant en l'economia general com en la prestació de servicis públics.
Este propòsit es concretarà en l'actuació sobre tres palanques: l'impuls de les capacitats de supercomputación, a partir del treball d'institucions de referència internacional com el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación; la posada en marxa durant enguany d'un gran model de llenguatge fundacional en castellà i llengües cooficials perquè empreses i institucions puguen desenvolupar aplicacions més potents i eficaces; i el foment del capital humà, proporcionant finançament a les diferents iniciatives d'investigació i de suport als investigadors (ja s'han aportat més de 600 milions d'euros en accions de R+D i d'atracció i retenció de talent) i propiciant sinergies entre les diferents institucions que treballen en ciència i tecnologia d'avantguarda.
Les actuacions sobre estes tres palanques busquen resultats d'impacte en quatre àrees. La primera d'elles és l'aplicació industrial de la IA, “amb especial atenció a les pimes i autònoms, que no tenen tantes facilitats com les grans empreses a l'hora d'incorporar la IA als seus processos, i que a més poden beneficiar-se especialment de l'ús d'esta tecnologia per a guanyar productivitat”, ha dit el ministre. En este sentit, Escrivá ha destacat iniciatives com el Joc Digital, amb 3.000 milions d'euros a la disposició de les empreses per a impulsar la seua transformació digital i que va a orientar la seua futura convocatòria a les solucions de IA, i la posada en marxa d'un programa de 300 milions d'euros per a acompanyar a les pimes en el redissenye de les seues tecnologies de dades i IA.
La segona àrea amb resultats d'impacte serà el sector públic i la seua transformació, posant en valor les dades amb els quals expliquen les administracions per a generar “projectes pilot, que puguen ser escalats en cas de ser reeixits, que milloren l'atenció als ciutadans”, ha dit el ministre. Una tercera àrea serà la ciberseguretat, amb la remissió d'una llei a les Corts que aborde de forma integral esta matèria crucial abans que acabe l'any. I la quarta àrea és la governança de la IA, per al que -ha dit Escrivá- “el Govern vol obrir un debat que implique a tota la societat, en el qual entre tots fixem els límits entre el que pot assignar-se a les màquines i el que ha de reservar-se per als humans”. En esta matèria, l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) liderarà eixe procés de cerca de consensos durant els pròxims mesos, “constituint-se en un centre de pensament sobre esta tecnologia d'avantguarda; serà la intel·ligència de la Intel·ligència Artificial”, ha resumit Escrivá.
Tercer consens: transformació de l'Administració
El ministre ha dedicat també una part de la seua intervenció al tercer consens que planteja per a la legislatura: la modernització de l'Administració Pública. Ha explicat que l'actuació del Govern en este camp se centrarà en el reforç de la qualitat dels servicis públics amb la incorporació de les tecnologies d'avantguarda però, sobretot, amb un replantejament de la política de recursos humans que propicie la captació de talent, el redissenye de les carreres professionals per a fer-les més atractives per als empleats públics i més ajustades a les necessitats de la societat, l'eliminació de la taxa de reposició i la seua substitució per un model de gestió previsional de plantilles i l'impuls de la transparència i dels mecanismes de govern obert. En tot cas, Escrivá s'ha compromès a aprofundir en este tercer consens durant la seua compareixença davant la Comissió de Funció Pública del Senat, dins de dos setmanes.
Font original de la notícia
(Portal MINECO)
