El Ministeri de Ciència i Tecnologia
va llançar al maig la primera Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) espanyola. L'Estratègia té com a objectiu garantir que la investigació científica a Espanya incorpore els principis de la ciència oberta per a 2027.
La ciència oberta és un enfocament de la investigació científica que promou l'accés sense restriccions a les dades d'investigació, els resultats i les ferramentes de programari.
L'Estratègia conté quatre pilars, sent el primer les infraestructures digitals. Seguint els principis de la ciència oberta, l'Estratègia establix que totes les iniciatives impulsades per l'Estratègia estaran recolzades per plataformes i recursos tecnològics desenvolupats amb programari de codi obert. Per a aconseguir esta ambició, Espanya canalitzarà més fons per a estes infraestructures digitals de ciència oberta. El desenvolupament dels programes informàtics necessaris es finançarà amb càrrec al pressupost anual global de l'Estratègia de 23,8 milions d'euros .
Este desenvolupament de la infraestructura digital també formarà part de la integració d'Espanya en l'European Open Science Cloud (EOSC). EOSC és la iniciativa de la UE per a crear una infraestructura per a la ciència oberta, donant als investigadors, les empreses i els ciutadans accés a les dades d'investigació. La iniciativa es considera l'espai de dades científiques i d'investigació de la UE. La integració d'Espanya hauria de completar-se en 2027.
La legislació espanyola ha promogut durant molt temps l'ús de codi obert en l'administració pública, des de 2007. Encara que esta és la primera estratègia d'Espanya específicament sobre ciència oberta, es basarà en l'estratègia plurianual de ciència, tecnologia i innovació de 2020, que incloïa mencions a la ciència oberta. En 2022, esta llei també es va actualitzar per a tindre en compte encara més la ciència oberta, la promoció d'infraestructures i plataformes obertes, l'accés obert i la participació oberta.
Espanya no està sola en esta cerca. En 2023, Eslovènia i Romania també van donar a conéixer les seues pròpies estratègies de ciència oberta, seguint els passos de països com França, els Països Baixos i Finlàndia.
