Els resultats de la tercera edició
de el Baròmetre de les Dades Obertes mostren com els governs, com a part de la seua activitat habitual, estan ja en l'actualitat recopilant i gestionant una gran quantitat de dades en àmbits tan diversos com a cartografia, cadastre, estadística, pressupostos i gasto públic, registres empresarials, legislació, transport, comerç, sanitat, educació, criminalitat, medi ambient, resultats electorals o contractació pública.
A més, més de tres quartes parts d'eixes dades oficials estan també disponibles online d'alguna manera a través dels múltiples llocs web gestionats pels diferents organismes governamentals. No obstant açò, tan sols un petit percentatge de tots eixos conjunts de dades ja digitalitzades (al voltant del 10%) poden considerar-se realment dades obertes i, a més, la gran majoria d'ells es concentren en els 10 països que lideren el rànquing.
Els cinc problemes més habituals, ordenats segons la seua freqüència, que han sigut detectats en l'estudi realitzat pel Baròmetre després de l'anàlisi d'1.380 conjunts de dades:
- Llicències no obertes: Tan sols un 18% de les dades que es publiquen estan clarament associats a una llicència oberta que permeta usar les dades sense cap tipus de restricció més enllà de l'atribució a la font original. Això vol dir que en una gran majoria de les dades disponibles les llicències són restrictives o simplement desconegudes, impedint d'esta manera la seua reutilització.
- Conjuntos de datos incompletos: Únicamente un 32% de los conjuntos de datos digitalizados que se han analizado se publican de forma completa para facilitar su descarga y uso. La mayoría de los datos en la actualidad se encuentran fraccionados y diseminados entre múltiples secciones del sitio en el que se publican o incluso entre diferentes sitios web dificultando considerablemente su localización.
- Formats no llegibles per màquines o difícilment reutilitzables: Poc més de la mitat de les dades (concretament un 55%) es publiquen en formats que, a més de ser llegibles per les màquines, poden també reutilitzar-se fàcilment. L'ús de formats estandarditzats és molt limitat, la qual cosa fa més difícil la interoperabilitat. Així mateix, els formats propietaris seguixen sent majoria, limitant també l'accés a aquells usuaris que no compten amb el programari necessari.
- Dades desactualizados: Fins a un 26% de les dades disponibles no s'actualitzen amb la freqüència que seria adequada segons la seua naturalesa. Igualment, en la majoria dels casos tampoc s'indica quin serà la freqüència d'actualització a seguir. Les dades desactualizados perden gran part del seu interés per als potencials reutilisadors.
- Taxes d'accés: Encara és necessari pagar una taxa per a poder tindre accés complet a un 10% de les dades publicades. Açò no solament limita considerablement el públic beneficiat per l'ús d'eixes dades, sinó que també contribuïx a augmentar la bretxa digital.
Tots estos problemes afecten directament a característiques que són distintives de les dades obertes i són la clau del seu potencial. Mentre no es complisca amb totes estes característiques no serà possible obtindre tots els beneficis socials i econòmics oferits per les dades obertes .
