Des de la incorporació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en l'operativa de l'Administració són moltes les referències a les mateixes en les normes legals reguladores de la pràctica administrativa, amb la finalitat d'apropar-se a una societat cada vegada més tecnològica. Amb l'entrada en vigor de la Llei 11/2007, l'Administració assumeix l'obligació de dotar-se dels mitjans i sistemes “electrònics” que permetin als ciutadans exercir el seu nou dret de relacionar-se amb l'Administració per mitjans electrònics.
El desarrollo normativo de esta Ley, así como su efectiva implantación por los distintos órganos administrativos, han permitido que la Administración española preste un gran número de servicios públicos a través de Internet, situándose en las primeras posiciones de los rankings internacionales en oferta de servicios públicos electrónicos.
No obstant això, la tecnologia ha seguit evolucionant i penetrant en la societat de manera que aquesta ja no s'entén sense aquella. L'Administració ha de saber adaptar-se, i fins i tot posar-se a l'avantguarda del desenvolupament tecnològic.
Això és el que s'ha pretès durant aquests últims anys escometent un conjunt de reformes que permetran renovar el funcionament de les administracions públiques basant-se a les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Tot això, tenint com a punt de referència l'objectiu de consolidar i optimitzar els recursos disponibles per a això.
Més informació en la nova nota tècnica de l'OBSAE: "Cap a una nova administració: Digital i Racional"
