L'informe State-of-play report on digital public administration and interoperability 2023
, de la Comissió Europea, mostra que els països europeus han adoptat una àmplia gamma d'iniciatives per facilitar el seu camí cap a un sector públic més digitalitzat, la qual cosa confirma una tendència que ja s'ha observat des de fa alguns anys, especialment després de la pandèmia de Covid-19. Així mateix, de l'informe es desprèn que les administracions públiques segueixen perseguint un “canvi de mentalitat” pel que fa a l'ús d'eines digitals i la concepció dels serveis públics digitals, posant al centre l'usuari, la usabilitat i la interoperabilitat.
Espanya, tal com reflecteix el Seguiment del Marc Europeu d'Interoperabilitat (EIF) , lidera la mitjana de resultats en els tres camps analitzats: KPIs, Recomanacions de l'EIF i Pilars de l'EIF. El Mecanisme de Seguiment de l'EIF està organitzat en tres pilars (Principis, Nivells i Model conceptual de la interoperabilitat) que agrupen 47 recomanacions i 68 KPIs. En la majoria d'aquests indicadors, Espanya se situa per sobre de la mitjana europea. Així, en 43 de les 47 recomanacions Espanya obté la màxima puntuació, situant-se en el grup de països amb alt rendiment.
L'informe d'aquest any destaca dins de l'apartat d'Intercanvi de dades entre administracions el cas d'Espanya, els registres del qual-basi desenvolupats a nivell local, autonòmic i nacional estan interconnectats a través de la Plataforma d'Intermediació de Dades: “En constant expansió, la plataforma permet a qualsevol administració consultar 130 certificats oferts per més de 45 proveïdors de dades. Les biblioteques de programari desenvolupades per la plataforma es poden utilitzar com a part del programari d'integració per facilitar la connexió dels registres basi a la plataforma.”
A l'apartat de ‘Elaboració de polítiques preparades pel digital’, l'informe destaca entre les millors pràctiques els països que han decidit mesurar l'impacte digital de les legislacions abans de la seva adopció; en el cas d'Espanya assenyala que “d'acord amb el Codi d'Administració Electrònica, Espanya emet informes d'impacte regulatori per a cada projecte de llei, que avaluen el nivell de digitalització d'una determinada proposta considerant la simplificació administrativa amb procediments digitals, entre altres criteris.”
A l'apartat d'Intel·ligència Artificial, l'informe cita en el cas d'Espanya el Reial decret-Llei 9/2021 sobre algorismes, intel·ligència artificial i drets dels treballadors, que va introduir el dret dels comitès de treballadors a ser informats per l'empresa sobre els paràmetres, regles i instruccions en les quals els algorismes i els sistemes de IA basen la seva presa de decisions.
Així mateix, l'informe cita a l'apartat d'Interoperabilitat transfronterera, el cas d'Espanya i Portugal, que compten amb serveis privilegiats d'intercanvi de dades per als seus ciutadans. Quant als espais de dades, l'informe posa com a exemple el cas espanyol en la creació d'espais de dades locals o regionals, destacant entre les millors pràctiques la de València, que ha presentat una iniciativa per gestionar l'espai públic i la mobilitat urbana per a grups específics.
L'edició de 2023 de l'informe sobre la situació de l'administració pública digital i la interoperabilitat aprofundeix en tres àrees de polítiques clau que estan al centre del panorama polític actual:
- Interoperabilitat i serveis públics digitals interoperables,
- Ús innovador de tecnologies per part del sector públic.
- Intercanvi de dades a Europa.
Per a això, mostra iniciatives digitals entorn de/entorn d'aquests temes implementades per 31 països europeus, així com empreses a nivell de la
UE
. A partir d'una visió general i una anàlisi exhaustiva, l'informe identifica marcs de referència, millors pràctiques destacades i possibles àrees de millora per als països europeus.
