Navegació, llenguatge i comprensió
El text dels enllaços ha d'indicar clarament quin és el seu propòsit, el contingut o informació que es troba en el document de destinació. Els enllaços del tipus “clic ací” no són significatius i no descriuen la seua destinació.
Sempre que siga possible, s'ha de procurar que els enllaços siguen prou clars quan es lligen fóra del seu context ja que els usuaris de lectors de pantalla naveguen amb el tabulador saltant d'enllaç en enllaç o extrauen el llistat d'enllaços d'una pàgina, de manera que si el text no és descriptiu no aportarà informació sobre el seu propòsit.
En cas de necessitar algun tipus d'informació addicional podrà ser afegida per mitjà de l'atribut title, el quin contindrà tot el text de l'enllaç a més d'aquesta informació addicional. També es podrà incloure la informació addicional com una part oculta del text de l'enllaç mitjançant una tècnica d'ocultació amb CSS accessible (per exemple, posicionament absolut fora de la pantalla).
Excepcionalment, quan el text de l'enllaç no és descriptiu per si mateix, almenys ha de ser-ho mitjançant el seu context més immediat. S'entén per context immediat aquells elements que un lector de pantalla pot obtindre a partir de l'enllaç com el text de la frase, el paràgraf, l'encapçalat, la cel·la de taula o l'element de llista que conté a l'enllaç.
Si el vincle enllaça amb un document adjunt es podrà mostrar el format del mateix en el propi text de l'enllaç, mitjançant una icona representativa d'aquest format amb el corresponent text alternatiu i a l'atribut title. És recomanable a més indicar la grandària dels documents adjunts perquè els usuaris puguen decidir si els descarreguen o no.
S'hauria d'evitar que els enllaços òbriguen noves finestres del navegador, però en el cas que no es puga evitar es informar d'açò a l'usuari seguint les normes dictades en la resposta a la pregunta Com s'informa de l'obertura de nova finestra en un enllaç?
Finalment, l'estil dels propis enllaços haurà de permetre que l'usuari els identifique adequadament, distingint-los fàcilment de la resta dels continguts dels documents
Encara que siga un requisit per a un nivell de conformitat AAA, és recomanable especificar l'expansió de cada abreviatura o acrònim, mitjançant els marcadors HTML adequats. A més, la forma expandida de l'abreviatura o acrònim s'hauria d'indicar expressament en el text de la pàgina la primera vegada que s'empre.
Un acrònim és un conjunt de lletres format per les inicials d'altres paraules, per exemple, URL (Uniform Resource Locator). Els acrònims es marcar mitjançant l'element acronym i la seua expansió mitjançant l'atribut title de l'element.
Una abreviatura és la representació escrita d'una o diverses paraules mitjançant una o diverses de les seues lletres, a fi que la paraula o paraules en qüestió resulten més curtes en el text. Les abreviatures es marquen mitjançant l'element abbr i la seua expansió mitjançant l'atribut title de l'element.
| ONU |
| Avd |
En el cas que la gramàtica emprada siga HTML5 es pot emprar sempre l'element ABBR tant per a marcar abreviatures com a acrònims ja que l'element ACRONYM passa a considerar-se obsolet.
Si en un document existix algun extracte en un idioma diferent a l'utilitzat en el contingut general del mateix, s'han de realitzar les següents accions:
- Asegurarse de que está correctamente marcado el idioma principal de la página.
|
|
- Marcar el contingut que es trobe en un altre idioma, mitjançant els atributs HTML amb el codi d'idioma corresponent.
|
A les 14:00 hores està previst un meeting en la plaça. A les 14:00 hores està previst un meeting en la plaça. |
- Opcionalment, si es tracta d'un enllaç a una pàgina que es troba en un altre idioma, es recomana utilitzar l'atribut hreflang de l'enllaç per a indicar este canvi d'idioma.
| Guia d'HTML en anglés |
Per a ampliar la informació sobre els codi d'idioma disponibles es recomana consultar la llista de codis d'idioma (font: Iana)
Un document que posseïsca diversos enllaços amb el mateix text les destinacions del qual són diferents podrà desorientar als usuaris. El text d'aquests vincles no serà prou clar com per a identificar la destinació de cadascun dels enllaços llegits fora de context. Açò és un problema especialment per als usuaris que utilitzen lectors de pantalla, ja que trobaran dificultats si decidixen realitzar una navegació a través dels enllaços del document.
En el cas que es desitge que visualment hi haja diversos enllaços que posseïsquen el mateix text es recomana ocultar mitjançant tècniques accessibles la part del text de l'enllaç que ho distingix dels altres.
En les WCAG 2.0 l'obligatorietat d'avisar de l'obertura de noves finestres o pestanyes del navegador passa a ser un requisit d'AAA, encara que seguix sent una bona pràctica i es recomana el seu ús ja que millora tant l'accessibilitat com la usabilitat de la pàgina.
Les possibles formes d'informar sobre l'obertura de noves finestres variaran depenent de la situació en la qual ens trobem.
Per als enllaços de text:
- En el text del propi enllaç:
| Text del vincle (s'obri en finestra nova) |
- Aportant un element gràfic (
) que indique a l'usuari visualment (i a través de la seua alternativa) l'obertura de nova finestra:
Text del vincle  |
- Una altra possible solució consistix a incloure el text "S'obri en nova finestra" en el propi enllaç, mostrant-ho a manera de tooltip mitjançant tècniques CSS quan es fixa el focus sobre l'enllaç.
Per als enllaços gràfics:
- Com a text de l'enllaç, o bé, aportant un element gràfic ( ) que indique a l'usuari visualment ( i a través de la seua alternativa) l'obertura d'una nova finestra.
- Aportant la informació d'obertura en nova finestra en el contingut de la imatge. Per a açò es pot incloure l'element gràfic d'obertura dins de la pròpia imatge, indicant a l'usuari visualment i a través de la seua alternativa la nova obertura de nova finestra.
- Una altra possible solució consistix a incloure el text "S'obri en nova finestra" en el propi enllaç i mostrar-ho a manera de tooltip mitjançant tècniques CSS en fixar el focus sobre l'enllaç.
Quan el contingut complet d'un lloc web no es pot incloure en els menús de navegació, s'ha de proporcionar un Mapa Web o una funció de cerca dins del lloc per a facilitar als usuaris trobar el contingut.
Perquè un mapa web siga correcte ha d'incloure enllaços a totes les seccions i pàgines importants del lloc web. A més, el mapa web ha d'estar enllaçat, almenys, des de cadascuna de les pàgines que es llisten en el mapa web encara que es recomana incloure un enllaç al mapa web des de totes les pàgines del lloc web. Finalment, totes les pàgines del lloc web han de ser accessibles, directa o indirectament, des del mapa web.
La presentació i l'estructura del mapa web han de reflectir l'organització del lloc web. Per a açò s'usaran els elements estructurals de forma adequada. Així, per exemple, es podran usar encapçalats, llestes, llistes niades o una combinació de les anteriors sempre que l'estructura del mapa coincidisca amb la del lloc web.
Així mateix, l'orde de lectura i l'orde de tabulació pel mapa web ha de ser el correcte.
Les pautes d'accessibilitat no definixen el conjunt de metadades mínim que ha d'incloure's en una pàgina web, excepte el títol de la pàgina, però les metadades es poden usar per a complir alguns dels requisits d'aquestes pautes.
Així, totes les pàgines hauran d'incloure un títol, element TITLE, que de forma breu identifique el contingut de la pàgina i tinga sentit quan es llija fóra del seu context. Encara que no siga necessari, és recomanable que en el títol de la pàgina s'incloga també el nom del lloc web. D'igual forma, també es recomana que els títols siguen únics per a totes les pàgines del lloc web. En tot cas, el títol de les pàgines ha de tindre relació amb el seu contingut de manera que este es puga identificar clarament a partir del títol.
Altres metadades que es poden usar per a complir altres requisits de les pautes són:
- Declaració de tipus del document (DOCTYPE) per a facilitar que els navegadors i altres aplicacions d'usuaris reconeguen la gramàtica usada en les pàgines web.
- La codificació de caràcters (encoding) per a evitar que es produïsquen inconsistències entre navegadors en la interpretació dels caràcters especials continguts en la pàgina.
- Atributs title per a proporcionar etiquetes descriptives quan siga necessari. Per exemple, per a identificar el contingut dels marcs, per a descriure la funció dels camps de formulari que manquen d'una etiqueta visible, per a aportar informació addicional en els enllaços, etc.
