Estàndards

No, no és estrictament necessari. Validar la correcció gramatical del codi no és un requisit imprescindible en WCAG 2.0, encara que sí és altament recomanable per a assegurar la compatibilitat del mateix entre diferents navegadors.

Com a requisit mínim, el codi de les pàgines ha de ser procesable. És a dir, no ha d'haver-hi errors en el codi que puguen causar problemes d'interpretació als diferents navegadors i aplicacions d'usuari.

Perquè el codi siga procesable s'ha de complir que almenys estiga ben format. L'obertura i tancament de les etiquetes ha de seguir l'especificació. Han d'existir etiquetes de tancament per a tots els elements que les requerisquen i no han d'existir per a aquells elements en els quals estiguen prohibides. Les etiquetes d'obertura i de tancament han d'estar niades correctament per a tots els elements. El valor dels atributs ha d'estar correctament posat entre cometes i no s'han de repetir valors en aquells atributs que requerisquen un valor únic (per exemple, els aneu).

Si es complix l'anterior es minimitza el risc que el codi siga processat de forma incorrecta per alguna aplicació d'usuari. No obstant açò, la millor opció i més recomanable és validar sempre el codi segons la gramàtica formal usada. El principal avantatge de validar el codi és l'eliminació de totes les ambigüitats que es puguen produir per l'ús de codi incorrecte.

Si en realitzar la validació d'una pàgina, el validador d'HTML retorna errors del tipus cannot generate system identifier for general entity, són deguts al fet que per a utilitzar caràcters especials en les rutes URL s'ha de fer ús de les seues entitats. En el cas del caràcter &, l'entitat corresponent és &.

La manera més accessible i recomanable per a realitzar una redirecció és que es faça de manera transparent a l'usuari. Per a açò es poden emprar redireccions del costat del servidor en lloc d'usar redireccions en el client. En cas d'usar redireccions en el client estes han de ser immediates, sense límit de temps, perquè siguen transparents per als usuaris.

En el cas de les redireccions de servidor s'haurà de configurar este de forma adequada per a indicar el codi d'estat HTTP adequat (301). A manera d'exemple, en el servidor web Apache s'usa la directiva redirect.

Sempre és preferible usar redireccions de servidor. No obstant açò, si és necessari fer redireccions de client (per exemple, perquè no es té accés a la configuració del servidor) estes han de ser instantànies de manera que siguen transparents per als usuaris.

No, no és obligatori. Les pautes d'accessibilitat no exigixen usar una determinada gramàtica. L'única exigència és que el codi siga correcte de manera que s'assegure la compatibilitat entre els diferents navegadors i productes de suport. Cumpliéndo l'anterior, es podrà usar tant xHTML, com HTML5 com a versions anteriors d'HTML.

Referent a quin tipus de gramàtica utilitzar, i encara que no siga un requisit, es recomana emprar gramàtiques estrictes.

Perquè un document PDF es considere accessible ha d'estar etiquetat i estructurat, amb alternatives a tot element no textual, amb marcat d'idioma i orde de lectura apropiat i, en el cas d'estar protegit, amb seguretat accessible.

Per a aconseguir este marcat accessible existixen dos vies:

• Crear un document accessible mitjançant un processador de text i exportar a PDF etiquetat (no totes les ferramentes permeten esta exportació).
• Exportar el document a PDF i posteriorment etiquetar-ho de manera manual (mitjançant Tova Acrobat Professional).

A més, és necessari que es proporcione en les pàgines on s'inclouen els enllaços als documents PDF, un esquema o resum, amb format (X)HTML+CSS accessible, de la informació que estiga continguda en els PDF.

Per a ampliar la informació sobre el procés de construcció de PDF accessibles pot consultar la "Guia d'Accessibilitat en Documents PDF” disponible en l'apartat "Accessibilitat en PDF" de l'àrea de documentació.