Els responsables de l'informe han identificat una sèrie de països amb un alt acompliment i un clar enfocament estratègic en matèria de dades obertes, entre els quals es troba Espanya, ocupant el segon lloc del rànquing per segon any consecutiu. Les prioritats indicades per estos països posen de manifest la seua profunda comprensió de les dades obertes com a actiu estratègic per a impulsar la transformació digital.
Espanya, prescriptora en matèria de dades obertes a Europa
"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".
21 novembre 2018
Per quart any consecutiu, l'European Data Portal ha publicat l'informe European Open Data Maturity Landscaping 2018. L'estudi arreplega la situació actual i el progrés realitzat pels diferents països europeus en matèria de dades obertes.
Conclusions generals
Els resultats generals mostren certa heterogeneïtat tant en la velocitat de transformació, com en les prioritats dels països analitzats en tota Europa. A més, es ressalta el lideratge d'uns pocs països europeus, entre els quals es troba Espanya, a l'hora de desenvolupar mesures estratègiques per a explotar el valor de les dades obertes.
Enguany l'informe introduïx una major granularidad a l'hora d'avaluar de forma més exigent la maduresa de les dades obertes a nivell de país. Per a açò, afig dos noves dimensions d'estudi (impacte i qualitat) als indicadors inclosos en les edicions anteriors (política i portal). En centrar-se en estes quatre perspectives, l'informe de 2018 permet una comprensió més detallada de l'esforç i el rendiment de cada país durant en l'últim any.
El següent gràfic mostra les puntuacions mitjanes obtingudes pel conjunt dels països europeus en cadascuna de les dimensions, les quals s'expliquen a continuació:
-
Política. Este indicador valora l'existència de polítiques específiques i mecanismes de coordinació sobre dades obertes a nivell nacional, així com pautes de llicenciament. D'acord amb l'estudi, els països europeus (EU28) aconseguixen una puntuació de 82% en esta dimensió. cal destacar que tots els països de la UE28, excepte Suècia, tenen una política específica de dades obertes.
-
Portal. Esta dimensió analitza la maduresa de les plataformes nacionals de dades obertes, prestant especial atenció a la seua funcionalitat, el seu ús, la varietat de dades i l'enfocament triat per a garantir la seua sostenibilitat. A Europa (EU28), la mitjana de maduresa en esta dimensió és de 63%. Un terç dels països europeus es troben en un nivell avançat de maduresa, mentre que els dos terços restants compten amb un gran marge de millora.
-
Qualitat. Esta dimensió explora el nivell d'automatització de les plataformes europeus, la precisió i fiabilitat de les dades disponibles i el nivell de compliment en termes de l'estàndard de metadades DCAT-Ap. En el territori analitzat, el nivell de maduresa en qualitat és de el 62%. Solament 7 països superen el 75%.
-
Impacte. La dimensió “impacte” analitza els enfocaments existents i la metodologia desenvolupada a nivell nacional per a monitorear i mesurar la reutilització i impacte de les dades obertes en quatre àrees: política, social, ambiental i econòmica. Esta és la dimensió amb major marge de millora, ja que actualment se situa en el 50% de mitjana.
El paper d'Espanya
Espanya es troba per damunt de la mitjana Europea en els quatre indicadors analitzats, amb un 93% en política, un 97% en impacte, un 78% en portal i un 78% en qualitat. En total, la seua puntuació és d'un 87%, menys d'un punt per davall d'Irlanda, que ocupa la primera posició.
L'informe agrupa als països analitzats entorn de/entorn de 4 grups de maduresa: beginners (principiants), Seguidors (seguidors), Fast-trackers (seguidors avançats) i Trend-setter (creadors de tendències o prescriptores).
Espanya està en el grup de prescriptores. Este grup és justament el que més canvis ha experimentat respecte de l'any anterior: en 2017 eren 15 els països que integraven esta categoria i en 2018 només romanen 5, entre ells Espanya.
En este grup es troben aquells països que té una política avançada de dades obertes amb un alt nivell de coordinació en tot el país. D'acord amb l'informe, les plataformes nacionals d'este tipus de països proporcionen una àmplia gamma de funcionalitats per a satisfer les necessitats dels editors i els usuaris avançats. A més, existixen iniciatives per a promoure la publicació de dades d'alta qualitat i el compliment de DCAT-Ap.
Respecte de la reutilització, en este grup de països existixen ecosistemes de dades obertes amb un alt nivell d'interacció enfocats en la reutilització de dades obertes en àrees temàtiques concretes. A més, es realitzen activitats per a mesurar el seu impacte.
Recomanacions
L'informe finalitza amb una sèrie de recomanacions per als diferents grups de països que poden servir com “check-list” per als pròxims 12 mesos. No cal oblidar que l'informe també servix com a avaluació comparativa, i els països dels estadis més incipients han de prendre com a referència als més avançats per a seguir avançant en el seu nivell de maduresa.
En el cas dels prescriptores com Espanya, l'informe inclouen, entre unes altres, les següents recomanacions (pots llegir les recomanacions completes en el ací
):
-
Enllaçar amb una major varietat de dades en temps real. Per a açò és necessari posar en marxa mecanismes que incentiven als publicadors.
-
Fomentar la creació de polítiques basades en dades, mitjançant la difusió d'investigacions que mostren el valor de la reutilització de dades obertes per part del propi sector públic.
-
Col·laborar amb les institucions educatives per a proporcionar cursos avançats en matèria de dades obertes.
En definitiva, l'informe mostra com es pot usar les dades obertes com un actiu estratègic per a transformar el món en el qual vivim. A Espanya anem en una bona direcció, però cal continuar treballant per a seguir ocupant una posició líder a Europa.
- Interoperabilitat
