L'informe informi “El valor de les dades obertes per a l'Administració
” destaca com l'ús de dades obertes millora l'eficiència i l'eficàcia de la pròpia administració mitjançant una millor planificació dels recursos disponibles, la col·laboració entre les diferents àrees departamentals, la millora de la interoperabilitat de dades i processos, així com l'adopció d'estàndards que facilitin l'intercanvi i emmagatzematge de dades.
I és que el sector públic no és únicament un gran proveïdor de dades obertes, sinó que és també un dels majors usuaris i beneficiaris de l'obertura de les dades governamentals. L'informe, que va publicar Datos.gob.es , fa un recorregut per un bon nombre d'exemples de com l'administració pot beneficiar-se en diferents àrees i recolzar-se en les dades per retroalimentar-se, reflexionar, col·laborar, comprendre, optimitzar i aprendre.
La creació d'una base de dades oberts a Japó per millorar l'assistència a les víctimes del gran terratrèmol de 2011 ; el servei d'alarma primerenca per detectar tendències sobre malalties o epidèmies engegat pel govern de Corea; el portal sobre la qualitat de l'ensenyament en las escuelas públicas de Brasil con datos procedentes del ministerio de educación; el estudi sobre les dades de consum elèctric als edificis públics de França per optimitzar el subministrament o la gran base de dades global d'empreses que ens ofereix Open són grans exemples de com aconseguir una administració pública més àgil i eficient a través d'un bon ús de les dades.
El informe remarca cómo el uso de datos abiertos mejora la eficiencia y la efectividad de la propia administración, a través de una mejor planificación de los recursos disponibles, la colaboración entre distintas áreas departamentales, la auditoría del correcto uso de los recursos, la mejora en la interoperabilidad de los datos y los procesos, así como la adopción de estándares que faciliten compartir y almacenar los datos.
Així mateix, destaca que l'ús d'aquestes dades obertes suposa l'impuls a la innovació pública en contribuir a la identificació de patrons que ajudin a la presa de decisions, a un desenvolupament i implementació més actiu de les polítiques públiques o a la millora de la qualitat de les dades gràcies al feedback públic.
El document recull exemples concrets com la millora en la gestió dels serveis de la sanitat pública a Malawi gràcies a l'estudi de les dades de rendiment dels centres sanitaris en els diferents districtes, la reducció dels nivells de mortalitat infantil a Mèxic gràcies a la major disponibilitat d'informació o la gran millora de qualitat aconseguida en la base de dades d'adreces a Dinamarca gràcies a l'obertura de la informació.
Una altra dels avantatges i beneficis de les dades obertes per a la pròpia administració, tal com detalla aquest informe, és el foment de la transparència i la innovació. “Es pot dur a terme un millor seguiment de les decisions i accions de govern, facilitar la comprensió de les polítiques públiques o contribuir a recuperar la confiança dels ciutadans als seus governs”, apunta l'informe.
Com a exemples del potencial de les dades obertes en l'administració destaca els pressupostos oberts i participatius de Filipines, el monitoratge dels contractes a Eslovàquia gràcies a la seva publicació online, el projecte de publicació de tota la informació sobre la despesa pública de les administracions locals a Àustria o el portal de transparència de Brasil.
