accesskey_mod_content

El marc normatiu de la reutilització de la informació del sector públic: anotacions per a la seva futura revisió

  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".

15 novembre 2017

La Unió Europea acaba de fer públic un document de treball en el qual, després de diversos anys de vigència de la reforma de 2013, es planteja com abordar la superació de les barreres i dificultats que s'han anat detectant des de llavors. 

Reconeixent l'important avanç que ha tingut lloc en els últims anys, la Comissió Europea (Obre en nova finestra) destaca que persisteix un nombre important d'obstacles, en el context de l'Estratègia per al Mercat Únic Digital.

Amb això s'inicia un procés de reflexió i avaluació que té per objecte preparar una iniciativa sobre accessibilitat i reutilització de la informació pública que s'anirà impulsant en els propers mesos. Es tracta d'una revisió que, en última instància, ha de plantejar-se cada Estat respecte de la seva normativa interna. Només així serà possible comprovar en quina mesura tals obstacles es troben realment presents en el seu propi context i podrien estar dificultant l'efectiva reutilització de la informació del sector públic. Quins són les barreres que s'identifiquen en aquest document de treball?

Pel que es refereix a les limitacions relatives a l'àmbit subjectiu, s'adverteix per la Comissió Europea la necessitat d'ampliar l'aplicació de la normativa sobre reutilització que es projecten en una triple dimensió:

Les entitats amb forma jurídic-privada, en ocasions dotades d'un estatut que els confereix autonomia o certa independència, que tenen encomanades l'execució d'activitats pròpies del sector públic. Est seria el cas d'aquells subjectes que, àdhuc estant baix el control o el finançament públics, tinguin naturalesa societària o fundacional. Però també de les entitats amb personificació jurídic-pública en les quals no concorrin les exigències de l'article article 2.d) de la Llei 37/2017(Obre en nova finestra) , això és, que hagin estat creades per satisfer necessitats d'interès públic que tinguin caràcter industrial o mercantil.

Els subjectes amb forma jurídic-privada que, no obstant això, realitzen una activitat de servei públic en nom de l'administració titular del mateix, cas per exemple dels concessionaris. En relació als mateixos, hauria de plantejar-se de quina manera caldria accedir de manera directa a la informació en el seu poder des de les exigenicas i principis de les dades obertes.

La Comissió Europea es planteja la possibilitat d'estendre la regulació a certes dades de subjectes estrictament privats, almenys quan tal possibilitat pugui redundar en la millora del funcionament de les polítiques i serveis públics, citant expressament el cas de la funció pública estadística.

En relació amb les condicions de l'accés a la informació, destaquen tres qüestions de gran impacte en les possibilitats de reutilització posterior:

Emfatitza la necessitat d'avançar en la posada a la disposició de les dades en temps real conforme a estàndards reconeguts. La realitat pràctica de la gestió documental en el sector públic encara no ha aconseguit — excepte excepcions destacades— el nivell de modernització tecnològica esperat, de manera que la utilització del suporti paper gaudeix encara d'una innegable implantació.

Des del punt de vista del cost per als reutilitzadors, la Directiva de 2013 i la transposició a Espanya de les regles relatives al cost en ocasió de la reforma de 2015 van implicar un important avanç en assenyalar que les tarifes han de limitar-se “als costos marginals en què s'incorri per a la seva reproducció, posada a disposició i difusió”. La Comissió ha constatat que existeix una pràctica estesa que tendeix a exigir quantitats molt superiors. Tal com es preveia, el Considerant 28 de la citada reforma de la Directiva RISP en 2013(Obre en nova finestra) , resulta imprescindible reforçar les garanties relatives a les reclamacions en via administrativa per controlar de manera eficaç i eficient les decisions adoptades pels organismes públics sense necessitat de plantejar un llarg i costós procés judicial.

En relació amb les llicències, a través de les quals es concreten les condicions per a la reutilització, s'emfatitza que la diversitat de llicències constitueix una clara dificultat que s'hauria d'afrontar en termes d'una major interoperabilitat en termes jurídics de les condicions que contemplen.

Finalment, la Comissió Europea es planteja ampliar l'àmbit objectiu de la normativa sobre reutilització a un àmbit estratègic: l'activitat investigadora. Es tracta d'un important desafiament ja que existeix una innegable pluralitat d'interessos contraposats en joc, tant a nivell personal dels investigadors com institucionalment, pel que fa als organismes de recerca i les entitats finançadores.

Malgrat els importants avanços normatius produïts en els últims anys, sembla evident que la qüestió referida als aspectes jurídics de la reutilització de la informació vinculada al sector públic no està definitivament tancada, ni tan sols després de la reforma de 2013. En els propers anys estem abocats a reformar la legislació vigent a nivell europeu i estatal i a ponderar múltiples i diversos interessos legítims que no sempre estaran alineats.

Font original de la notícia(Obre en nova finestra)

  • Ciutadà