accesskey_mod_content

Interoperabilitat

  • Opinar
  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

La necessitat de cooperació és especialment intensa en la Unió Europea. Els ciutadans de la Unió Europea es veuen obligats sovint a relacionar-se amb les administracions d'altres Estats membres diferents del seu propi; les administracions dels diferents Estats membres han de cooperar unes amb altres per a resoldre problemes dels ciutadans, així com amb les institucions comunitàries per a qüestions relatives a polítiques comunes. La interoperabilitat és un element indispensable per a la cooperació i, en concret, per a la realització pràctica dels servicis públics digitals transfronterers.

En este context comunitari la interoperabilitat és rellevant en general per a la realització del principi de solament una vegada (onze-only principle) i de forma específica per a àrees tals com a mercat interior, medi ambient, justícia, duanes, fiscalitat, sanitat, salut alimentària, fons europeus, informació del sector públic, identitat electrònica, estandardització TIC, estadística i contractació pública.

En conseqüència, l'assoliment de la interoperabilitat entre les administracions està considerat en la Unió Europea com un aspecte essencial per a millorar l'eficiència i l'eficàcia de la prestació dels servicis, alhora que compartir i reutilitzar les solucions d'interoperabilitat ja existents pot ajudar a contindre la multiplicació de costos. Este paper rellevant de la interoperabilitat vé recollit en diversos actes comunitaris com, entre els més recents, el Marque Europeu d'Interoperabilitat(Obri en nova finestra) , la Declaració Ministerial de Tallin , la Decisió ISA²(Obri en nova finestra)  i el Pla d'Acció d'administració electrònica 2016-2020(Obri en nova finestra) , entre altres referents.

En particular, la Declaració Ministerial d'administració electrònica de Tallin , adoptada el 6 d'octubre de 2017, reforça el compromís amb els principis del Pla d'Acció d'Administració electrònica 2016-2020 (Obri en nova finestra) i inclou entre les seues línies d'acció les relatives al principi de solament una vegada i a la interoperabilitat per defecte, per a promoure, essencialment, la reutilització de dades en els registres primaris, així com de solucions provinents tant de l'àmbit comunitari ( CEF Telecom i ISA²(Obri en nova finestra) ), com de les administracions dels Estats membres.

Contribuïxen particularment a la interoperabilitat en la UE les accions del programa ISA²(Obri en nova finestra) , els servicis digitals d'infraestructura i els components elementals (building blocks) resultat de l'instrument  CEF Telecom(Obri en nova finestra) , així com d'altres actuacions en curs com la normalització TIC.

El Programa ISA²(Obri en nova finestra)  (Solucions d'interoperabilitat i marcs comuns per a les administracions públiques, les empreses i els ciutadans europeus) vigent en el període 2016-2020, continua la labor de programes previs (ANADA, ANADA II, IDABC, ISA) per a promoure la interoperabilitat en la UE; facilitar una interacció electrònica transfronterera o intersectorial eficient i eficaç tant entre les AA.PP. europees com entre elles i les empreses i els ciutadans, i contribuir al desenvolupament d'una administració electrònica més eficaç, simplificada i orientada als usuaris en els nivells nacional, regional i local de l'administració pública; promoure solucions d'interoperabilitat que faciliten l'execució de les polítiques i activitats de la Unió; i facilitar la reutilització de les solucions d'interoperabilitat per part de les AA.PP. europees.
 
ISA²(Obri en nova finestra) amb el seu finançament promou una extensa col·lecció d'accions que inclouen:

  • manteniment de l'estratègia, el marc i l'arquitectura europea d'interoperabilitat;
  • promoció de solucions d'interoperabilitat existents i noves, i la seua reutilització;
  • mecanismes per a quantificar estalvis de costos deguts a la interoperabilitat;
  • detecció de llacunes legislatives en matèria d'interoperabilitat i avaluació de les implicacions en matèria de TIC de la legislació comunitària.

L'Observatori dels Marcs Nacionals d'Interoperabilitat ( NIFO – National Interoperability Framework Observatory (Obri en nova finestra) ) és una acció del Programa ISA²(Obri en nova finestra)  (Obri en nova finestra) que realitza el seguiment per part dels països europeus de les següents qüestions:

  1. Les principals activitats en matèria d'interoperabilitat.
  2. El marc d'interoperabilitat nacional.
  3. L'alineament amb Marque Europeu d'Interoperabilitat  (Obri en nova finestra) .
  4. Altres iniciatives en matèria d'interoperabilitat.

Per a cada país s'elabora una fitxa(Obri en nova finestra) a partir de l'anàlisi del marc d'interoperabilitat corresponent i de les activitats relacionades a través d'un model analític que perseguix mostrar l'estat de l'art.

La Unió Europea va llançar en 2013 el ‘ Mecanisme Connectar Europa’ (Connecting Europe Facility – CEF(Obri en nova finestra) ) per a finançar el desplegament d'infraestructures pa-europees per a la interconnexió dels Estats membres en els dominis d'energia, transport i telecomunicacions. El domini de telecomunicacions, conegut com CEF Telecom(Obri en nova finestra) , finança el desenvolupament de les infraestructures de servicis digitals el propòsit dels quals és permetre interaccions digitals entre autoritats públiques ciutadans i empreses a través de plataformes d'interacció normalitzades, transfrontereres i fàcils d'utilitzar.

Les infraestructures de servicis digitals que tenen un caràcter més sectorial són: accés als recursos digitals del patrimoni europeu; infraestructura de servicis per a una internet més segura; plataforma europea per a la interconnexió dels registres mercantils europeus; accés a la informació del sector públic reutilitzable; i servicis en línia interoperables transfronterers (en àmbits de justícia, seguretat social, etc.).
 
A més, certes infraestructures de servicis digitals tenen el caràcter de ‘components elementals’. Estos components elementals, són: identificació i autenticació electrònica; entrega electrònica de documents; traducció automàtica; ciberseguretat; i facturació electrònica i arxiu electrònic.

La política europea de normalització TIC també és un instrument al servici de l'assoliment de la interoperabilitat. S'exercix a través del Reglament (UE) Nº 1025/2012 (Obri en nova finestra) sobre la normalització europea i de la plataforma European Multi stakeholder Platform on ICT Standardisation (MSP-ICT)(Obri en nova finestra) que assessora a la Comissió en la matèria, particularment, en relació amb identificació d'especificacions tècniques (Obri en nova finestra) que puguen ser referenciades en la contractació pública.
 

L'Observatori Marque  d'Interoperabilitat de la Ubicació  ( LIFO ) supervisa l'aplicació de les bones pràctiques de  interoperabilitat de la ubicació  en les administracions públiques europees, sobre la base del nivell d'adopció de les recomanacions de el  Pla EULF .

El panorama general de l'estat de  interoperabilitat d'ubicació  2020 a Espanya es basa en la informació proporcionada per el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

El  Pla EULF  proporciona orientació per a l'aplicació de el  Marque Europeu d'Interoperabilitat  ( FEI ) en l'àmbit geoespacial. En conseqüència, el LIFO complementa el mecanisme de seguiment del FEI gestionat per l'Observatori Nacional del Marc de  Interoperabilitat  ( NIFO ). La recopilació de dades LIFO es duu a terme utilitzant la ferramenta  EUSurvey . La primera recopilació de dades lifo en 2019 va involucrar a 10 països participants, mentre que la segona recopilació de dades LIFO en 2020 va involucrar a 23 països participants.

La informació recopilada a través del LIFO es pot utilitzar per a examinar l'estat nacional i europeu actual, comparar països, identificar fortaleses i àrees que necessiten millores, descobrir solucions de millors pràctiques i planificar mesures apropiades, incloses possibles associacions i reutilització de solucions.

L'estat de la situació de LIFO i les millors pràctiques emergents s'incorporen en les actualitzacions del Pla EULF, la qual cosa garantix que el marc d'orientació romanga actualitzat. Més informació sobre LIFO

8 Comentaris

  • erevilla 06/06/2012 a les 15:08

    Què es pot fer per a incloure JSON http://tools.ietf.org/html/rfc4627 en una futura versió del catàleg d'estàndards? Tampoc s'inclou Javascript ECMA-262.

  • pablo.deamil 08/09/2011 a les 21:55

    ja estan publicats els XSD relatius a l'ANNEX I.

  • vazquece 01/08/2011 a les 12:14

    No sé on puc enviar esta incidència, així que ho deixe com a comentari. En el descarregable "Document electrònic", en l'Annex I sobre metadades mínimes obligatòries del document electrònic, es fa referència en el metadado "Versió NTI" a una URL que no està disponible: http://administracionelectronica.gob.es/eni/xsd/v1.0/documento-e

  • embriaci 06/07/2011 a les 13:31

    Quan estarà disponible l'esborrany corresponent a la Política de gestió de documents electrònics? Al meu entendre es tracta d'un element bàsic a tindre en compte en qualsevol projecte d'administració electrònica.

  • anro21 27/06/2011 a les 15:51

    Benvolguts amics s'és mes cificil per a fer una patent que et reconeguen la firma digital que l'invent, és una verguenza que tinguen programes que compliquen per a no poder fer res quan amb el meu dni entre en tot, açò es es diu no tindre verguenza, per que cal tindre 10 carreres d'ingenieria i no t'ho asseguren, una salutació per als quals se senten amb esta frustacion

  • afrodriguez 09/05/2011 a les 17:36

    Benvolguts amics: Des de la Comissió Esp. en IDE del CSG, remodelat en la Llei 14/2010, que trasllada la Directiva INSPIRE (2007/2/CE) per a una IDE a Europa, que ha portat a la publicació (2008-12-13) d'un Reglament sobre Metadades http://inspire.jrc.ec.europa.eu/index.cfm/pageid/101), i com els documents electrònics inclouen els geogràfics, crec que que es dona una certa inconsistència. Quede a la seua disposició. Una salutació Antonio F. Rodríguez afrodriguez@fomento.es Institut Geogràfic Nacional

  • afrodriguez 09/05/2011 a les 17:23

    Benvolguts amics: Crec que que hi ha normes ISO que no poden ignorar-se a l'hora de definir metadades de documents electrònics: - Geogràfics (UNIX EN-ISO 19115:2006 Metadades) - Alfanumèrics (ISO 15836 Dublin Core Metadata Set) Quede a la seua disposició. Una cordial salutació Antonio F. Rodríguez afrodriguez@fomento.es Cap d'Àrea d'Infraestructura d'IG Institut Geogràfic Nacional GT IDEE Secretari de la Comissió Especialitzada en IDE

  • aldazsola 02/05/2011 a les 17:09

    Respecte a NTI sobre Expedient Electrònic, m'ha cridat l'atenció: "Els documents electrònics podran incloure's com a part d'un altre expedient, niat en el primer". L'opció d'expedients niats, que formen part del "forme expedient pare", crec que que no està arreplegada en cap model d'entitat-relació utilitzat en gestió de documents electrònics.