accesskey_mod_content

Com impulsar l'intercanvi de dades entre empreses i administració pública (B2G)

  • Escoltar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seua publicació. No es garantix que continuen actius actualment".

23 abril 2019

S'ha publicat l'informe Analytical Report 12: Business-to-Government Data Sharing, de l'European Data Portal, que el seu objectiu és fomentar el subministrament de dades del sector privat a organismes públics en condicions preferencials per a la seua reutilització.

“L'intercanvi de dades és un facilitador clau del creixement, l'ocupació i la competitivitat per a Europa, així com per al Mercat Únic Digital previst per la Unió Europea. (..) Reutilitzar dades pot estalviar costos, temps i vides”. Així comença el nou informe de l'European Data Portal (EDP),  Analytical Report 12: Business-to-Government Data Sharing(Obri en nova finestra) , que el seu objectiu és fomentar el subministrament de dades del sector privat a organismes públics (Business to government en anglés o B2G) en condicions preferencials per a la seua reutilització.

L'informe analitza els beneficis i reptes d'este tipus d'intercanvis, aprofundint en els  models existents i les consideracions legals i pràctiques a tindre en compte, per a acabar oferint una sèrie de recomanacions.

La importància de l'Intercanvi de dades entre empreses i administració pública

L'intercanvi de dades pot beneficiar igualment al sector públic, com a reutilisador, i al privat, com a publicador.

En el cas de el sector públic, les dades obertes poden ajudar a millorar la presa de decisions i l'elaboració de polítiques, ajudar a optimitzar els servicis públics i augmentar l'eficiència tant en els processos administratius interns com en la prestació de servicis al públic. D'acord amb dades de l'EDP,  els països membre de la Unió Europea podran estalviar en 2020 uns 1.700 milions d'euros gràcies a les dades obertes(Obri en nova finestra) .

Tots estos beneficis es poden veure incrementats si les administracions també tenen accés a dades privades. Per exemple, la informació sobre els patrons de comportament dels ciutadans (trànsit, compres, malalties) pot servir per a comprendre, avaluar i predir les necessitats de la població.

Per la seua part, les empreses privades també es poden beneficiar de l'obertura de les seues dades:

  • Millora de la reputació. L'intercanvi de dades amb organismes públics es pot considerar com una acció de responsabilitat social corporativa, que pot reforçar els vincles amb la comunitat i millorar la seua reputació.

  • Millora de la percepció de la marca com a ocupador. Associar una marca amb una imatge positiva (la d'una empresa oberta i transparent que compartix la informació) pot impulsar l'atracció i retenció de talent

  • Millora del coneixement de l'empresa. El fet que terceres persones treballen i analitzen dades d'una empresa pot ajudar a resoldre preguntes que no van trobar resposta internament.

  • Major reciprocitat. Les dades poden ajudar a millorar servicis dels quals després es beneficie l'empresa. Com a exemple, les dades obertes d'Uber poden ajudar a una millor gestió del trànsit per part dels organismes públics, la qual cosa en última instància beneficia a la companyia.

A pesar d'estos beneficis, les dades privades no sempre poden obrir-se, a causa de qüestions estratègiques o de confidencialitat.  No obstant açò, existixen  diferents fórmules(Obri en nova finestra)  que  permeten el seu intercanvi. Però abans d'abordar estes fórmules, moltes empreses necessiten fer front a una sèrie de reptes.

Barreres per a l'intercanvi de dades entre empreses i administració pública

Per a poder compartir les seues dades, les empreses han de superar els reptes organisacionals, tècnics i legals.

  • Reptes organisacionals: Abans de posar en marxa una iniciativa d'este tipus una empresa necessita recopilar, validar i preparar la seua base de dades, i per a açò necessitarà nous recursos (d'acord amb l'informe, solament el 35% de les empreses europees ha implementat processos per a capturar, gestionar i validar la informació).  Estos costos són fàcils de mesurar, mentre que els beneficis no sempre es poden calcular d'una manera senzilla. A açò cal sumar les possibles implicacions ètiques, la falta de lideratge, i la possible reacció dels clients, que no sempre estan d'acord amb que es compartisquen les seues dades.

  • Reptes tècnics: Els proveïdors de dades hauran de garantir una sèrie de processos bàsics, com la recopilació i selecció de les dades. Així mateix, és necessari abordar aspectes com la precisió i la integritat de les dades, evitant duplicacions. I no cal oblidar els processos d'anonimització, seudoanonimización o agregació per a garantir la privacitat de la informació personal.

  • Reptes legals: L'absència d'un marc legal específic i la falta de casos de referència, documentació sobre bones pràctiques o escenaris estàndard dificulta la posada en marxa d'estes iniciatives. Per açò és necessari recolzar-se en les diferents regulacions legals tant nacionals com a internacionals que podrien afectar al procés d'intercanvi de dades, com els drets de propietat intel·lectual, els drets de protecció de dades o les lleis de competència, així com establir un model de governança i buscar el suport d'un expert legal.

Recomanacions per a un intercanvi de dades amb èxit

En definitiva, l'intercanvi de dades B2G ha de ser legalment compatible, tècnicament viable, socialment acceptable, financera i comercialment viable i ha de mitigar el risc de manera efectiva. Solament així podrà aconseguir l'èxit i sostenible ser sostenible en el temps.

Per a aconseguir complir amb tots estos requisits, l'EDP finalitza el seu informe amb una sèrie de recomanacions:

  1. Formar un equip amb experts de renom. Associar-se amb investigadors, associacions o centres d'estudi de prestigi ajuda a tindre un major coneixement de l'àrea, així com a beneficiar-se de la seua bona reputació.

  2. Involucrar als clients. Encara que el procés d'intercanvi de dades es duga a terme amb totes les garanties legals, els clients poden no estar d'acord. Per açò és recomanable informar-los, permetent-los participar en el procés, a través d'associacions cíviques o oferint-los servicis addicionals.

  3. Establir un codi de conducta. És necessari definir regles, valors i principis, tenint en compte les condicions ètiques i legals.

  4. Configurar un marc d'intercanvi de dades. Este marc ha d'incloure un model financer, mecanismes de formació, servicis de suport, processos de descripció de metadades, etc.

  5. Especificar acords contractuals. Davant la falta d'un marc legal específic, és necessari firmar un contracte entre el proveïdor de dades i l'usuari, on queden clares les responsabilitats de cada part.

  6. Aprofitar el potencial de noves tecnologies. Com per exemple, blockchain.

Està clar que no es tracta d'un procés senzill. No obstant açò, pot veure's com una oportunitat. En el context econòmic actual, les empreses necessiten gestionar adequadament les seues dades, per la qual cosa abans o després hauran de fer front als reptes organisacionals i tècnics anteriorment descrits si no volen perdre avantatges competitius. Si a més, s'aprofita l'ocasió per a establir mecanismes d'intercanvi de dades amb organismes públics, el benefici pot ser doble.

Font original de la notícia(Obri en nova finestra)

  • Cooperació interadministrativa