La transformació digital actual es caracteritza per un fort augment en la quantitat de dades que es generen, processen, emmagatzemen i transmeten. Això té conseqüències en el nostre consum d'energia. En 2018, els centres de dades van representar el 2,7 % del consum d'energia de la UE. Si no es controla, això podria augmentar al 3,2% per 2030.
Aquest estudi
proposa mesures de política que milloren l'eficiència energètica i les pràctiques d'economia circular en les cadenes de valor de les TIC. Se centra en la computació en el núvol i els centres de dades, i els serveis i xarxes de comunicacions electròniques.
Sobre els centres de dades i la computació en el núvol, l'estudi proposa les següents mesures polítiques concretes:
- Millores a el Codi de Conducta sobre centres de dades energèticament eficients;
- Enfortir els criteris de contractació pública ecològica per a centres de dades, sales de servidors i serveis en el núvol; i
- Creació d'un Registre Europeu de Centres de Dades.
A més, ofereix una definició del que constitueix un centre de dades i indicadors per mesurar el progrés cap al compliment de l'objectiu 2030.
Quant a les xarxes i serveis de comunicacions electròniques, l'estudi proposa la introducció d'una etiqueta tipus eficiència energètica per als serveis de telecomunicacions amb la finalitat de proporcionar una major transparència a empreses i consumidors. No obstant això, encara seria necessari superar desafiaments metodològics, inclosa la disponibilitat de dades. A més, l'estudi proposa que els operadors de telecomunicacions registrin la intensitat energètica de la xarxa en un registre central o nacional, oferint una visió general dels diferents proveïdors i l'eficiència de les diferents tecnologies de xarxa. Això hauria de complementar-se amb requisits mínims d'eficiència per a noves infraestructures i criteris de disseny ecològic.
Aquestes troballes s'incorporaran a una sèrie d'iniciatives en curs i futures vinculades a les transicions verda i digital.
