accesskey_mod_content

Espanya assenyala les competències digitals en ciberseguretat i xips com a claus en l'autonomia estratègica de la Unió Europea

  • Escoltar
  • Copiar
  • Imprimir PDF
  • Compartir

"Notícia disponible únicament amb finalitats històriques i d'hemeroteca. La informació i enllaços mostrats es corresponen amb els quals estaven operatius a la data de la seva publicació. No es garanteix que continuïn actius actualment".

26 abril 2023

El document elaborat per Espanya destaca l'impuls a les habilitats/habilitats digitals per aconseguir que el 80% de la població de la UE tingui competències almenys bàsiques en 2030, objectiu que l'Agenda Espanya Digital 2026 estableix en 2025.

El Govern d'Espanya ha publicat les conclusions de la seva presidència rotatòria en el grup D9+, un fòrum informal compost pels països més digitalitzats de la Unió Europea. Els membres del D9+ són Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Irlanda, Bèlgica, Estònia, Països Baixos, Portugal, Polònia, República Txeca, Luxemburg i Espanya.

La representació d'Espanya li competeix al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, a través de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA). En dos anys,  Espanya ha escalat quatre llocs en el DESI, de l'onzè al setè, convertint-se en la gran economia europea més digitalitzada(Obre en nova finestra) , per davant d'Alemanya o França. També lidera en aspectes clau com la connectivitat (tercer lloc) o els serveis públics digitals (cinquè lloc), i és el quart país més ciberseguro del món i el segon de la UE en el rànquing de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU).

Durant el semestre que ha ostentat el lloc —segon semestre de 2022— Espanya ha identificat la necessitat de formar a la població europea en competències digitals, així com de garantir la seguretat de les xarxes 5G desplegades pel continent.

El resum de la declaració, remesa als membres del D9+, destaca tots dos elements com a claus per a la sobirania estratègica de la Unió Europea en el plànol digital i per a la seva major competitivitat en el sector tecnològic, on s'està lliurant una pugna pel talent internacional i per la ciberseguretat. Dos aspectes que estaran també molt presents durant la presidència espanyola del Consell de la UE, que comença al juliol de 2023.

Competències digitals, prioritat europea

En 2023, “Any Europeu de les Capacitats”, Espanya destaca la formació en competències digitals bàsiques i avançades com un objectiu comunitari. “És imperatiu crear consciència i capacitar a les persones per interactuar amb la tecnologia d'una manera empoderada”, indica el resum. L'objectiu europeu és que el 80% de la ciutadania tingui habilitats/habilitats, almenys bàsiques, per 2030. Una meta que Espanya, on aquesta xifra aconsegueix el 64%, ha avançat a 2025 gràcies al seu Pla Nacional de Competències Digitals dotat amb 3.750 milions d'euros.

El DESI​​ mostra que 4 de cada 10 adults i 1 de cada 3 persones que treballen a Europa manquen de competències digitals bàsiques. Més del 70% de les empreses de la UE identifiquen en la falta de personal amb habilitats/habilitats digitals adequades un dels obstacles per a la inversió i Europa també s'enfronta a una escassetat d'experts digitals que desenvolupin tecnologies d'avantguarda en benefici de tots els ciutadans.

D'altra banda, s'identifica que la bretxa de gènere és particularment greu, ja que solament 1 de cada 6 especialistes en TIC i 1 de cada 3 graduats en STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones.

Per això, diversos Estats membres han desplegat ambiciosos programes de formació digital.  Espanya compta amb les 32 càtedres universitat  – empresa en ciberseguretat i intel·ligència artificial que va engegar el desembre passat. Però, especialment, destaca “ Generació D(Obre en nova finestra) ”, el major moviment públic-privat en favor de les competències digitals de la història del país, amb iniciatives orientades tant a la ciutadania com a les empreses. De fet, la convocatòria “Generació D​” destinada a formar a directius i a treballadors de pimes, així com a aturats que puguin exercir el rol de “agents del canvi” en una empresa ja està oberta.

També es destaca en el document que els Estats membres de la UE han de treballar junts, amb un enfocament polièdric i transversal per garantir el compliment dels objectius de la dècada digital.

En aquest sentit, per satisfer la demanda del mercat s'insta a impulsar programes educatius nacionals incorporant l'eix digital en els sistemes educatius obligatoris, amb una oferta variada de formació universitària, professional i certificacions en habilitats/habilitats digitals, en particular, en ciberseguretat i microelectrònica.

La Comissió Europea podria d'aquesta forma recolzar les iniciatives i proporcionar un espai per intercanviar bones pràctiques i iniciar accions concretes orientades al mercat laboral.​

Propera reunió D9+: 10 de maig a Polònia

L'última reunió del grup, presidida per Espanya, va tenir lloc el desembre passat, en el context de la Conferència Ministerial d'Economia Digital de la OCDE. 

Allí es va anunciar una inversió de 38 milions d'euros per part de la UE per millorar la connectivitat i les infraestructures de les Illes Canàries​. La iniciativa s'emmarca al programa “Connectar Europa", fons de 2.000 milions d'euros que recolza el desplegament de xarxes troncals que responguin a connectar de forma sòlida tots els territoris de la UE, incloses les seves regions ultraperiféricas.

La secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) i el president del Govern canari van ser els encarregats d'inaugurar la reunió privada del D9+, en la qual van estar presents Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Luxemburg, Països Baixos, Portugal (via videoconferència) i Suècia.

El proper encontre tindrà lloc el proper dia 10 de maig a Polònia, que presidirà en aquesta ocasió l'organització dels debats.

Veure document(Obre en nova finestra)

Font original de la notícia(Obre en nova finestra)

  • Seguretat
  • Informació i dades del sector públic