L'objectiu de l'Estratègia de Dades és crear un mercat únic que permeta la seua lliure circulació per a fomentar així la transformació digital i la innovació tecnològica. No obstant açò, aconseguir este objectiu comporta superar diferents obstacles. Un dels més destacats és la desconfiança que la ciutadania pot sentir respecte al procés.
Com a resposta davant esta necessitat, sorgix la Llei de Governança de la Dada
o Data Governance Act (DGA), un instrument horitzontal que busca regular la reutilització de dades sobre els quals concorren drets de tercers, i impulsar el seu intercanvi baix els principis i valors de la Unió Europea. Entre els objectius de la DGA es troba reforçar la confiança de ciutadans i empreses en què les seues dades es reutilitzen baix el seu control, conforme a uns mínims estàndards jurídics.
Entre altres qüestions, la DGA aprofundix en el concepte dels intermediaris de dades, per a els qui establix un marc de notificació i supervisió.
Què són els intermediaris de dades?
El concepte d'intermediari de dades és relativament nou en l'economia de dades, així que existixen múltiples definicions. Si ens centrem en el context de la DGA , els proveïdors de servicis d'intermediació de dades (Data Intermediation Services Providers o DISPs) són aquells “l'objecte dels quals siga establir relacions comercials per a el intercanvi de dades entre un nombre indeterminat d'interessats i titulars de dades, d'una banda, i usuaris de dades, per una altra”.
La Data Governance Act també diferencia entre els Proveïdors de servicis d'intermediació de dades de les Organitzacions de gestió de dades amb finalitats altruistes reconegudes en la Unió (Data Altruism Organisations Recognised in the Union o RDAOs). Este últim concepte descriu una relació d'intercanvi de dades, però sense buscar un rèdit per açò, de forma altruista.
Quins tipus de servicis d'intermediació de dades existixen segons la DGA?
Els servicis d'intermediaris de dades són una peça més en la compartició de dades, ja que faciliten als titulars compartir les seues dades perquè puguen ser reutilitzats. També poden proporcionar infraestructura tècnica i experiència per a recolzar la interoperabilitat entre conjunts de dades, o actuar como mediadores que negocian acuerdos de intercambio entre partes interesadas en compartir, acceder o agrupar datos.
En el Capítol III de la Data Governance Act s'expliquen tres tipus de servicis d'intermediació de dades:
- Servicis d'intermediació entre titulars de dades i els seus possibles usuaris, incloent la facilitació dels mitjans tècnics o d'un altre tipus per a habilitar aquests servicis. Podran comprendre l'intercanvi bilateral o multilateral de dades, així com la creació de plataformes, bases de dades o infraestructures que possibiliten el seu intercanvi o ús comú.
- Servicis d'intermediació entre persones físiques que desitgen posar a disposició les seues dades, ja siguen o no personals, amb possibles usuaris, incloent també els mitjans tècnics. Estos servicis han de possibilitar l'exercici dels drets dels interessats previstos en el Reglamente general de protecció de dades (Reglament 2016/679).
- Cooperatives de dades. Són estructures organitzatives constituïdes per subjectes de dades, empreses unipersonals o pimes. Estes entitats ajuden als membres de la cooperativa a exercir els seus drets sobre les seues dades.
En resum, el primer tipus de servici pot facilitar l'intercanvi de dades industrials, el segon se centra principalment en el intercanvi de dades personals i el tercer abasta el intercanvi col·lectiu de dades i els esquemes de governança relacionats.
Categories d'intermediaris de dades detalladament:
Per a aprofundir en estos conceptes, la Comissió Europea ha publicat l'informe ‘ Mapping the landscape of data intermediaries ’, on s'aprofundix en els tipus d'intermediació de dades existents. Les troballes de l'informe resaltan la fragmentació i heterogeneïtat del camp.
Els tipus d'intermediaris de dades van des dels individualistes i orientats als negocis fins a models més col·lectius i inclusius que recolzen una major participació en la governança de dades per part de comunitats i subjectes de dades individuals. Tenint en compte les categories que s'inclouen en la DGA, es descriuen sis tipus d'intermediaris de dades:
- Sistemes de Gestió d'Informació Personal (PIMS): proporciona ferramentes a individus perquè controlen i dirigisquen el tractament de les seues dades.
- Cooperatives de dades: fomenten la governança democràtica a través d'acords entre els membres. Els individus gestionen les seues dades en favor de tota la comunitat.
- Fideïcomissos de dades: establixen mecanismes jurídics específics per a garantir la gestió responsable i independent de les dades entre dos entitats, un intermediari que administra les dades i els seus drets, i un beneficiari i propietari de les dades.
- Sindicats de dades: són unions sectorials o territorials entre diferents propietaris de dades que gestionen i protegixen els drets sobre les dades personals generades a través de plataformes tant per usuaris com per treballadors.
- Mercats de dades: impulsen plataformes que permeten posar en contacte l'oferta i la demanda de dades o productes/servicis basats en ells.
- Piscines d'intercanvi de dades: són aliances entre parts interessades en la compartició de dades per a millorar els seus actius (productes de dades, processos i servicis) aprofitant la complementarietat de les dades posades en comú.
Els tipus d'intermediaris de dades diferixen segons diversos paràmetres, però són complementaris i poden superposar-se en certs aspectes. Per a cada tipus d'intermediari de dades presentat, l'informe proporciona informació sobre com funciona, les seues característiques principals, exemples seleccionats i consideracions sobre el model de negoci.
Requisits per als intermediaris de dades en la Unió Europea
L'establix
DGA
regles de joc per a garantir que els proveïdors de servicis d'intercanvi de dades realitzen els seus servicis baix els principis i valors de la Unió Europea (UE). Els proveïdors estaran sotmesos a l'ordenament jurídic de l'Estat membre on tinga la seua seu principal. Si es tracta d'un proveïdor no establit en la UE, ha de designar un representant legal en un dels Estats membres en els quals s'oferisca els seus servicis.
Tot proveïdor de servicis d'intermediació de dades que opere en la UE haurà de notificar-ho a l'autoritat competent. Aquesta autoritat serà designada per cada Estat i vetlarà perquè el proveïdor realitza la seua activitat baix el compliment de les lleis. La notificació inclourà informació sobre el nom del proveïdor, naturalesa jurídica (incloent informació sobre l'estructura i les filials), direcció, lloc web amb informació sobre les seues activitats, persona de contacte i estimació de la data d'inici de l'activitat. A més, haurà d'incloure una descripció del servici d'intermediació de dades que duu a terme, indicant a la categoria detallada en
DGA
l'a la qual pertanyen, és a dir, servicis d'intermediació entre titulars de dades i usuaris, servicis d'intermediació entre subjectes de dades o individus i usuaris de dades o cooperatives de dades.
A més, en el seu article 12, l'estable
DGA
una sèrie de condicions per a la prestació de servicis d'intermediació de dades. Per exemple, els proveïdors no podran utilitzar les dades en relació amb els quals presten els seus servicis, sinó que es limitaran a la seua posada a disposició. Així mateix, hauran de respectar els formats originals i solament podran fer transformacions per a millorar la seua interoperabilitat. També hauran de disposar procediments per a impedir pràctiques fraudulentes o abusives dels usuaris. Amb tot açò es busca garantir que els servicis siguen neutrals, transparents i no discriminatoris.
Escenaris futurs per als intermediaris de dades
D'acord amb l'informe “Mapping the landscape of data intermediaries”, en l'horitzó, l'escenari previst per als intermediaris de dades comporta superar diversos desafiaments:
- Identificar models de negoci adequats que garantisquen la sostenibilitat econòmica.
- Ampliar la demanda dels servicis d'intermediació de dades.
- Comprendre el requisit de neutralitat establit per la DGA i com podria implementar-se.
- Alinear els intermediaris de dades amb altres instruments de la política de dades de la UE.
- Considerar les necessitats dels desenvolupadors i emprenedors.
- Suplir la demanda dels intermediaris de dades.
Per a consolidar els intermediaris de dades caldrà seguir realitzant més investigacions que ajuden a definir més profundament el concepte d'intermediaris de dades. Este procés comportarà avaluar les necessitatsde desenvolupadors i empresaris sobre assumptes econòmics, legals i tècnics que exercixen un paper en l'establiment d'intermediaris de dades, els incentius tant per al costat de l'oferta com de la demanda d'intermediaris de dades, i les possibles connexions d'estos amb altres instruments de polítiques de dades de la UE.
Font original de la notícia
- Informació i dades del sector públic
